“Despullant el temps de buits inoblidables.”
Els records poden ballar, tot i tranquils.
Perdonar i oblidar, tot està allà.
La buidor serena s’obra per dins. Llavors, els dibuixos floreixen al paper com es modifica el cos al moviment. Petits estats que ens transformen. També l’espai, les galàxies i el cosmos sencer.
Peus a terra, cap a l’aire. Ets estesa per una ploma. Ets foc i aigua.
Deixa que flueixi, deixa que passi. Deixa que hi sigui, tal com és.
Bella i única.
En aquests precisos instants les complexitats efímeres es despleguen. Atrapen el moment. Exploten amb subtilesa.
Donen pas a un món natural, de narratives abstractes.
Després llegeixes, jo somio.
Meritxell Romanos
