Microresidències al Centre de Creació Contemporània Nau Côclea de Camallera i al Centre de Creació Contemporània Inloft de Copons. Estades de 24 a 72 hores en habitatge no convencional.
Les barraques són petites, I les estades, curtes. L’escriptura, breu.
Els centres de creació contemporània Nau Côclea i inLoft proposen un programa de residència mínima amb l’objectiu d’oferir als creadors i creadores les condicions per gaudir d’algunes impressions momentànies i situades en l’entorn que les envolta, tot formalitzant la seva expressió en unes poques paraules.
Les Barraques Escrites són petites construccions, una barraca de pedra seca ancestral de la rodalia de Copons i un galliner de fusta a Camallera. Es busca l’aprofundiment en les connexions amb la natura i la reflexió sobre què vol dir habitar per a un humà i pels altres éssers de la terra.
La barraca de Copons és un espai auster que era de molta utilitat pels pagesos i pageses de l’època, ja que els permetia disposar d’un petit refugi i un espai per guardar les eines durant les llargues jornades al camp. Des de l’era de la barraca, on hi ha un corró de pedra, es disposa d’unes vistes magnífiques de Copons i de la comarca de l’Anoia. La barraca amb una arcada de mig punt té una part de l’entrada tapiada. Aproximadament té cinc per quatre metres de planta i dos metres setanta centímetres d’altura. Això el fa un espai confortable, protector de les inclemències meteorològiques, però al mateix temps facilita la connexió amb l’entorn natural. Per a la residència d’escriptura i pensament s’habilitarà amb un jaç (no llit), una taula i una cadira.
La Caseta Escrita de Camallera és un galliner petit que es va construir durant el confinament de la pandèmia Covid-19 per acollir quatre gallines. La guineu se les va menjar, i el galliner ha estat reconvertit en espai mínim i efímer de reflexió i creació humanes. Hi ha un llit, una cadira petita i una llibreta. La caseta té porta i finestres als quatre vents, hi passa l’aire. A les parets hi ha textos que parlen sobre la significació d’habitar, la poètica de l’espai, o la coexistència a la cabana, amb tot allò que no és humà: estrelles, senglars, mosquits, vinya, gripaus, tramuntana. Els textos escrits als murs de la cabana poden aparèixer i desaparèixer segons els accidents atmosfèrics i altres circumstàncies.
