Sobre les narratives dels âyâts.

Una proposta documental per el         Grand Tour 2022

Els âyâts o les simbologies pròpies

En les cultures islamiques els âyâts s’entenen com a senyals, esevenimiments o fets remarcables. Els âyâts, fan referència a fenòmens diversos: des de l’alternança entre el dia i la nit, les pluges que guareixen o el germinar pacient de les plantes fins a una rampoina (remarcable) que trobem al camí. El caminar és una de les activitats més propicies per, de sobte, trobar-se amb les simbologies pròpies, els nostres âyâts.

Els llocs comuns: L’ermita, el balneari, l’hostal, el camí i la biblioteca.

Fent front a les narratives heroiques i belicistes basades en l’acció de l’home per dominar la naturalesa, l’origen de la invenció humana pot entendre’s a partir dels actes de recol·lecció i del tenir cura els uns dels altres. En lloc de les fletxes i llances de caça que sovint s’identifiquen com els primers invents tecnològics, les primeres creacions dels nostres avantpassats van ser segurament recipients per contenir fruites i gra. Aquesta interpretació alternativa ens convida a entendre el bol, i no les fletxes i llances, com a articuladors del pensar, el sentir i el narrar els espais que ens acullen. És així com podem començar a re-interpretar la història no desde perspectives prometeiques o apocalíptiques, sinó com un recipient, un espai per a l’expressió de la vida[1].

Quins son els els actes de recollida i cura que ens acompanyen? Quins son els bols que ens acullen? Entre molts d’altres, els espais de reunió i repòs que proposa el Grand Tour 2022 son els llocs que ens seran comuns: l’ermita, el balneari, l’hostal, el camí i la biblioteca.

Prenent com a punt de partida aquests cinc espais,la proposta per aquest Grand Tour es crear cinc narratives col.lectives, cinc gabinents de les curiositats[2], inspirats en les col.leccions dels Grand Touristes, a partir dels âyâts, les simbologies pròpies que trobarem pel camí, i els llocs comuns, aquells que ens acullen.

Sobre les narratives dels âyâts (Proposta per a un metode)

  • Caminar per trobar-se amb les simbologies pròpies o âyâts

Pel camí, de ben segur trobaràs icones mínimes, relíquies ecològiques, trossos de coses, miralls i pedrolins, postals antigues, fantasmagories quotidianes o alguna resta de Santa potser, aquestes poden ser les teves simbologies pròpies, els teus  âyâts.

  • Recolecta curosa

Poques coses s’agafen, intentarem no fer-ho. Per fer-ho, ho tornarem a algun lloc que creiem adient. La recolecta això si, serà curosa, com un petit ritualet o una parada per beure aigua fresca – guarda el que has trobat amb alegria i cura.

  • Documentació post-digital, o si la tecnologia ens ho permet, mil-fotogràfica.

Aquestes memorabilies meravelloses, les simbologies pròpies, els nostres âyâts seran documentats, com si et fessim un retrat potser tots cantons. En llengua experta se’n diu escanejat en tres dimensions. Intentem fer-ho en dies assenyalats[3].

  • Creació de constel.lacions virtuals

Entre tots els nous éssers trobats, al final del Grand Tour, en farem recolecta virtual, com un arxiu de cosmologies, cinc gabinets de les curiositats que a priori no tindran massa sentit.

  • Narratives col.lectives

Entre tots o qui vulgui, després de la travessia, ja en lloc de repòs i adient per la tasca, prenent-nos el temps que faci falta – potser un dia, o dos – crearem narratives col.lectives. Cinc trobades posteriors doncs, virtuals o no. En cada una de les trobades, inspirats pels cinc espais i els seus âyâts, crearem experiments textuals d’estils diversos (epistolars, de ciència-ficció, contes, poesies o reflexions intimes) i temàtiques que pendran com a punt de partida i inspiració els espais de cures i recollida que ens hauran acollit (l’ermita, el balneari, l’hostal, el camí i la biblioteca).

El resultat final serà cinc constel.lacions virtuals:Envoltats pels âyâts documentats en 3D al mig hi haurà els textos. Fets per tots i entre totes, aquests altars adoptaran com espai la teranyina del Grand Tour.

[1] Alemani, Cecilia. Catàleg ‘The Milk of Dreams, Biennale Arte 2022’. Venecia (p. 203)

[2] Combinant la  història natural (de vegades ficcionada), la geologia, l’etnografia, l’arqueologia, les relíquies religioses, obres d’art i antiguitats els grand touristes del Romanticisme  europeu recopilaren les seves eclèctiques col·leccions enciclopèdiques moltes vegades difuminant els límits entre ficció i realitat, entre ritualitat i factualitat, entre màgia i ciència.

[3] L’ermita (al vespre durant tot el trajecte), el balneari (al vespre del dia 20/08), l’hostal (al vespre del dia 21/08), el camí (al vespre durant tot el trajecte) i la biblioteca (al vespre del dia 24/08). Les dates son, es clar, aproximades.